A la zona central de l’Amèrica del Sud trobem el Paraguai. Enmig dels coneguts països veïns, l’Argentina i el Brasil, sovint passa desapercebut al mapa, però no deixa indiferent a qui el visita.
El Paraguai sorprèn per la seva història i la riquesa de la cultura guaraní. Amaga un gran potencial natural que tímidament es deixa intuir en els seus paisatges. Però, sobretot, el que més captiva és la manera de fer i ser de la seva gent, les ganes per compartir una bona conversa entre mate o tereré.
Resulta complicat poder resumir en unes línies el mes i mig que la meva companya Irina i jo vam poder compartir a Coronel Oviedo. Les sensacions i emocions viscudes no troben les paraules exactes.
Entre camps i camins de terra vermella es troba l’escola pública d’educació bàsica d’Hermano Fèlix, situada en un assentament de la zona perifèrica de la ciutat. És una escola petita, d’aproximadament uns 180 nens i nenes de tres a dotze anys. La realitat d’aquests infants és molt diversa i en algun cas d’una gran complexitat. Per a ells, l’escola és un espai on, a més d’aprendre i educar en valors, els permet créixer en un entorn saludable i adaptatiu que fomenta i té cura del seu benestar. La nostra tasca allà va ser realitzar tallers d’educació emocional, facilitar estratègies d’afrontament i de resolució de conflictes. Una part del temps el vam dedicar també als nens i nenes que presentaven més dificultats en l’aprenentatge, oferint un suport més individualitzat i específic. Per últim, vam aprofitar l’hora d’educació física per proposar jocs cooperatius i d’integració per tal de crear un espai on els nens i nenes poguessin fomentar la relació entre iguals.
Ha estat una experiència que ens ha permès endinsar-nos en una altra cultura, fent-nos partícips en tot moment de les coses que anaven passant al nostre voltant fins al punt de sentir que en formàvem part. Realitzar un camp de treball és viure plenament amb els cinc sentits desperts, obrir la ment i deixar-se sorprendre. Qualsevol moment és una oportunitat per impregnar-se, aprendre i compartir.
Text: Alícia Gavara i Alex Salichs
