El silenci als mitjans de comunicació és aclaparador pel que fa a l’afectació de la COVID-19 al continent africà. La crisi del coronavirus ens uneix a tot el món, representa un problema comú que podríem resoldre conjuntament. Malgrat això, hores i hores d’emissió, centenars i milers de gràfiques sobre com canvia dia a dia a cada barri i a cada municipi català que porten la nostra societat a mirar poc més enllà del nostre melic. Inclús les persones vinculades a moviments com SED és difícil informar-se de l’afectació del coronavirus a Tanzània o Ruanda.
Per això, la setmana passada vam voler fer una trobada amb germans maristes que actuen a Tanzània i Ruanda i que, per les seves responsabilitats, també tenen un bon coneixement de la realitat a Kènia, la Repúbica Democràtica del Congo i la República Centreafricana. Els germans Kiko Baeza i Teo Grajeda van parlar amb més de vint persones que volíem saber de primera mà com està afectant la COVID-19 a la província PACE. Allí hi ha escoles on el voluntariat de SED fa servei cada estiu des de fa més de 25 anys.
Una trobada tranquil·litzadora
Teo i Kiko van explicar una primera etapa en què les escoles a tot arreu van estar tancades i tot l’alumnat (intern i no intern) va tornar a les seves cases per passar el lockdown amb llurs famílies. Des de fa uns mesos, a poc a poc, la situació va tornant a la normalitat. L’afectació de la malaltia és minsa a nivell de salut i estan treballant de valent per fer que les escoles siguin espais segurs per a tota la comunitat educativa.
A Kènia, on actua la delegació Ibèrica de la nostra organització, la situació és més severa que a la resta de països. També van remarcar el perill d’incidents violents a la República Democràtica del Congo si la situació no es normalitzava aviat, la societat del país amb prou feines s’està refent de la guerra civil que han viscut fa poc. El seguiment de les restriccions i normatives governamentals està essent desigual als diferents estats, en part fruit de la història recent diversa.
Els germans explicaven que a les zones rurals on actuen els Maristes sembla que la incidència del virus és lleu. Ens van transmetre tranquil·litat pel que fa a la situació sanitària de la zona, mentre que la seva preocupació principal és la situació econòmica que pateixen milers de famílies que es basen en activitats informals com la venda ambulant, la pagesia o el transport.
Finalment, vam cloure amb un torn de paraula esperançador per part d’algunes assistents a la trobada telemàtica, pensant en possibles iniciatives per seguir fent present les realitats internacionals a les obres educatives maristes a Catalunya.
