A SED Catalunya col·laborem amb entitats diverses a països com Colòmbia, Haití, la República Centre Africana i Ruanda. Aquests països, d’una manera o altra, viuen o han viscut situacions de violència que han marcat el tarannà de les persones que hi viuen, i que continuen condicionant les formes de relació entre elles.
Superar les situacions de violència, com la guerra civil més cruenta que es recorda, a Ruanda, no és un objectiu fàcil ni ràpid d’aconseguir, cal el compromís de tot el territori per a fer passes en la direcció de la reconciliació, el perdó i l’harmonia. Ramón Lobo ho explicava fa quatre anys de forma molt efectiva, Sandra Sotelo en fa una cronologia molt específica, i un documental de menys de mitja hora ajuda amb imatges a fer una idea de com està el país.
Els processos de pau a nivell de les nacions tenen, per norma general, tres fases reconegudes a nivell internacional: Exploratòria, de final de conflicte i de construcció de pau. Ruanda, gairebé després de 25 anys del genocidi dels 100 dies, es troba en situació de donar exemple, malgrat les dificultats en el procès i les interferències de la política exterior.
Fase 1: Exploratòria
- Inici de contacte entre les parts.
- Establiment d’objectius de les parts.
- Acord per al cessament de la violència i l’inici de la negociació (normalment a través de la mediació externa).
Fase 2: Final del conflicte
- Comença implementant el final de la violència per ambdues parts.
- Realització de les negociacions pertinents seguint la premisa que tots els punts poden ser modificats i negociables fins que no hi ha un acord final.
- Desmobilització de la violència i implementació dels acords.
Fase 3: Construcció de la pau
- Establiment d’un govern legítim que faci una governança efectiva
- Promovent i executant programes de reconciliació i memòria a tots els nivells de la societat.
- Consolidar la reconciliació social.
Un nou començament ha estat possible a Ruanda. (Mururu, estiu 2017)
