El context en què es desenvolupa el projecte són els barris de La Mariola i La Bordeta (Lleida), Singuerlín (Santa Coloma de Gramenet) i La Mina (Sant Adrià del Besòs), -en endavant, Barris- que entre els anys ‘50 i ’70 del segle passat van créixer exageradament en moments de necessitat d’habitatges per acollir varies generacions de persones migrades i de les barraques. Però les crisis dels ‘70 desmantellen les polítiques socials a les ciutats, generen exclusió i desigualtats. En aquest context de regressió de drets, apareix el paradigma de ciutat-dret, neix el concepte de ciutat GLOCAL i s’escriuen documents jurídics que reivindiquen la protecció i exercici dels Drets Humans a les ciutats. Al 2007 s’aprova la DUDHE (Declaració Universal dels Drets Humans Emergents) referida als nous drets fruit de l’evolució de les societats i que responen a situacions inimaginables al 1948 quan es va fer la Declaració Universal dels Drets Humans. En aquesta DUDHE, el dret a la ciutat assegura que tots els éssers humans i tota comunitat troben a la ciutat les condicions per a la seva realització política, econòmica, social, cultural i ecològica. 

Més endavant, la Generalitat de Catalunya aprova la Llei 2/2004, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial i activa el Pla de Barris, per rehabilitar espais urbans i millorar les condicions de vida de les veïnes. Però en la pràctica no sempre es van considerar les especificitats de les poblacions dels Barris, ni l’exercici dels seus drets individuals i col·lectius en totes les seves dimensions, ni la perspectiva de gènere. L’espai públic, part fonamental del dret a la ciutat, és clau en la millora de la qualitat de vida i consisteix a pensar la ciutat per i amb les persones que no hi eren en el disseny inicial.

Així doncs, la disponibilitat del dret a la ciutat als Barris és molt irregular. Existeixen espais que posen serveis, recursos, equipaments i activitats a disposició de les veïnes per moments de trobada, relació i intercanvi, sobretot per l’esport i la cultura, però que es van planificar sense la participació de totes les persones, sobretot de les més vulnerables. L’accessibilitat del dret discrimina per gènere, sobretot referit a espais esportius, dels quals les dones fan poc ús perquè són zones poc segures, els horaris no faciliten l’accés, o hi ha activitats poc adreçades a dones. Als parcs i places, les dones tenen cura de les criatures i els homes gaudeixen de descans i lleure. Serveis i activitats fan esforços per ser accessibles i acceptables per les dones més joves, però no sempre responen als valors culturals i ètics dels Barris, principalment als de població gitana. La qualitat del dret és qüestionable als Barris: la neteja i el manteniment dels espais (sobretot carrers, parcs i places) és molt insuficient. I respecte la sostenibilitat, la població dels Barris ha assolit un grau poc important d’apropiació dels serveis i recursos dels Pla de Barris i el dret a la ciutat no és sostenible a les comunitats.

Pel que fa a la perspectiva de gènere, als Barris i a les famílies dels col·lectius de joves del projecte, les dones estan relegades als espais privats reproductius, de cures i tasques de la llar, als quals hi dediquen gran part del dia. Accedeixen ocasionalment al treball productiu en feines no especialitzades i mal remunerades. Vers la comunitat, són responsables de la criança, tenen molt poca representativitat en espais de participació i presa de decisions, i l’accés a serveis bàsics (capacitació, representació, lideratge), és molt baix. Alguns valors culturals de les comunitats dels Barris perpetuen el masclisme i la violència, les dones desconeixen els seus drets i encara hi ha poca relació entre la identitat de la cultura gitana (present als Barris) i la perspectiva de gènere. Tot i així, existeix molt de suport entre dones i alguna organització de gitanes, encara amb un lideratge insuficient.

Joves i equips educatius de les obres socials de Maristes i de les plataformes educatives de Salesians. El jovent troba espais d’acollida i comprensió a les Entitats i es motiven amb les propostes que se’ls hi plantegen. Son aliades de la intervenció.

Aquest projecte, en associació amb Entitats dels Barris, pretén trobar espais mitjançant els quals, els col·lectius de joves (generalment exclosos) puguin reflexionar, proposar i realitzar accions que esdevinguin millores als seus espais públics i comunitaris. Generar aquests espais afavorirà l’enfortiment d’un sentiment de pertinença necessari per a que, tant la població com les administracions tinguin cura dels espais públics dels Barris. 

L’element central del projecte consisteix en l’elaboració de propostes d’ApS que reivindiquen el Dret a la ciutat als Barris. Aquestes propostes s’elaboraran mitjançant sessions participatives en les quals intervenen els col·lectius de persones joves usuàries de les Entitats dels Barris, els equips de persones educadores de les Entitats, i l’Agrupació com a assessores, principalment per aportar elements indispensables de transformació i enfocament basat en Drets Humans.

I per tal de contribuir a dinamitzar aquestes sessions participatives, hem entrevistat a Younalis Salazar (investigadora de la UAB), Josep Mª Torrents (president de VOLS) i David Bondia (president de l’Institut dels Drets humans de Catalunya) i elaborat 3 vídeos que creiem afavoriran el debat i la reflexió per a la generació de coneixements i execucions de serveis que puguin reivindicar, exercir, garantir o exigir el Dret a la Ciutat: